De oposicions, amics i un colom.



les oposicions per aquest any han acabat, el no dormir prou, els nervis, la xiqueta farta de dir-me: mamà ¿demà ja hem faràs cas?, el calor, i el colom que s´ens fica en classe en mig de l´examen. Alguns bons amics, i col.leges que m´han ajudat i han anat refrescant-me el camí:

Santi, que m´ajuda a seguir creent en mi.

Isra el millor company de informacions compartides, de RISES, en majúscules, -¿sabeu qué és riure en un moment de tensió com aquest? - (Isra, espero echarte de menos el año que viene).
Ana, molts haureu tingut la sort de trobar-vos en ella en la red, pero res comparable a la realitat, els qui la coneixen ho saben. És aquella companyera de classe que tots haguèrem volgut tindre: intel.ligent, treballadora, i generosa.

El resultat encara no el sé. No vaig vore si el colom entrava per la dreta o per l´esquerra..

Com que aquesta etapa de profesora incipient ja ha acabat, m´acomiade fins al pròxim blog. Adeu amics.